Aquesta entrevista s’ha fet a Carme March, professora de secundària i batxillerat de l’escola Vedruna Palamós. Té 52 anys i viu a Sant Joan de Palamós. És d’estatura normal, té el cabell llis, de color castany i sempre és optimista.
-Quina és la sensació de treballar amb nens? Et porta un estrès afegit això de ser professora? Primer de tot, no treballo amb nens, sinó amb adolescents i, hi ha situacions que sí que són estressants però en general n’hi ha moltes més que són gratificants.
-Quines eren les teves aficions des de ben petita? Han anat canviant al llarg del temps?
Des de ben petita sempre m’ha agradat l’atletisme, fer excursions, i tot allò relacionat amb el mar. No és que hagin anat canviant sinó que s’han anat ampliant però sempre relacionades amb la natura, el mar i el medi ambient. La meva afició preferida és anar a buscar bolets.
-I sobre el menjar. Quin menjar no t’agrada i quins és el que més t’agrada?
No m’agraden gens els ronyons i les ostres perquè una vegada em van fer mal.
N’hi ha molts, però per dir algun menjar que destaqui en especial, els cargols.
-Alguna anècdota o experiència que hagis passat de petita o de gran?
Quan era petita, porta unes cuetes (una a cada costat) i estàvem a la tintoreria on treballava la meva mare. I la meva germana, que era gran, per fer-me broma, em posava grapes a una de les cues del cabell. I de cop, em va clavar la grapa a l’orella i em va enganxar la cua a l’orella.
-Seguiràs treballant com a professora o què et planteges pel futur?
M’agradaria seguir com a professora perquè és una feina que sempre m’ha agradat i que crec que puc fer bé.
-Voldries canviar alguna cosa de la teva vida? Alguna cosa que sempre ha estat allà molestant.
No, el que he volgut canviar ja ho he canviat. I el que no puc, intento acceptar-ho i portar-ho el millor possible.
Marc Mir
L'ULL DE TOTHOM 