“Carregar-nos d’energia positiva”

L’Ebtisam Chaht Allali, una estudiant de Dret a la Universitat de Barcelona, que abans de complir els 18 anys, va marxar a estudiar a Barcelona per fer un canvi radical d’aires i potenciar el seu creixement personal.

Hola Ebtisam! Com estàs? O hauria de dir-te Epti? Com va sorgir el teu sobrenom?

Hola Nour! Molt bé i tu? Em podries dir Epti, clar que sí.
El meu sobrenom, que jo recordi, va sorgir a primer de primària, quan una professora, la Gemma Vilar, que va ser també la meva tutora durant dos anys a qui guardo molt i molt d’apreci, quan passava llista va començar-me a dir Epti, i arrel d’aquí els companys de classe, a casa, la resta de professors….
M’agrada moltíssim el meu nom, però també he de reconèixer que em sento molt més cómoda quan em diuen Epti, és un sobrenom que tinc….com dir-te….“molt integrat”.

Ens has dit que estudies Dret. Per què vas voler estudiar aquesta carrera? Ja saps quina sortida professional escolliràs?

Sí, efectivament. Estudio Dret a la Universitat de Barcelona. Vaig voler triar aquesta carrera perquè és una branca que està molt present a les nostres vides i en particular, perquè sent filla de pares immigrants, m’interessa moltíssim el coneixement que em pot oferir aquesta carrera. Amb això vull dir que vaig triar aquesta carrera perquè era una manera de poder ajudar tant la gent, com la meva família, en coses tan simples, com entendre una carta, al·legar una reclamació, etc, coses tan simples que em resulten molts satisfactòries.

Sempre ens diuen que hem d’estudiar allò que en faci feliços, jo a día d’avui no sé si és el que més feliç em farà, però el que sí que tinc clar, és que per mi els coneixements que m’aporta aquesta carrera, em són molt gratificants.

Pel que fa la sortida professional, encara no tinc molt clar a que vull dedicar-me, últimament sí que he de reconèixer que em ronda molt pel cap la idea de treballar en algun Consolat…

Això vol dir que t’hagués agradat estudiar alguna altre carrera? Quina?

M’hagués encantat estudiar Educació Infantil i Primària o Educació Social. Penso que la tasca dels educadors requereix una gran responsabilitat, doncs formen a nens tant en una vessant més emocional com intel·lectual, per això m’hagués encantat formar part d’aquest sector. Per això tinc clar que més endavant em formaré, també en aquest vessant, encara no sé si amb alguna carrera o amb un grau o cicle.

Quina experiència vas sentir al marxar a viure a Barcelona?

Quan encara estava a 2n de Batxillerat, recordo que tenia claríssim que volia marxar a Barcelona per canviar d’aires. Però quan vaig arribar, i amb els anys que porto, m’he adonat que no és el que esperava.
Em va ser molt difícil habituar-me a la vida a una ciutat tan gran com Barcelona. Recordo que els diumenges no volia marxar de Palamós, i un cop era a Barcelona a mitja setmana em moria de ganes de tornar. Vaig marxar quan encara no havia complert ni els 18 anys i em veia tan petita i tan sola en un lloc tan gran… Crec que va ser aquí el primer cop que vaig prendre consciència del temps, i que la vida, si no parem de tant en quant, ens la passem corrents.

És cert que amb el anys he acceptat que he de ser conseqüent amb les meves decisions i per això, he intentat portar-ho el millor possible i he hagut de fer-me gran.

Quina és la bogeria més gran que has comès a la teva vida?

Crec que tant tant com bogeria no he comès cap. Molts cops associem les bogeries amb irresponsabilitats que ens han sortit més o menys bé: en el meu cas les que recordo més recents són haver-me presentat a alguns exàmens de la universitat sense estudiar, copiar d’algú, i acabar aprovant; o per exemple, la típica que fem tots, sortir de festa i “empalmar” amb la feina estant morta de son…

T’agrada fer les coses en grup o anar al teu aire?

He de dir que sóc una persona que amb els anys m’he tornat molt lliure i m’agrada molt anar al meu aire, perquè sento que gaudeixo de la meva soledat i crec que és molt important. Ara bé, no hi ha res que superi passar les estones amb un bon grup, és increïble compartir i que comparteixen amb tu la cosa més preciada que tenim tots: el nostre temps.

Tens alguna afició que ningú coneix?

La veritat és que en aquest aspecte no tinc gaire res a amagar. M’agradaria dir-te alguna cosa que ningú conegues, però no.
Potser sí que hi ha hobbies que prefereixo guardar-me més per gaudir-los jo sola, que m’emplenen d’energia en moments de bateria baixa, però no és res que ningú no sàpiga.

T’agrada més la muntanya o la platja?

No podria escollir, és que m’agrada tant la muntanya com la platja. Els espais naturals em fascinen per la capacitat que tenen de fer-nos connectar amb nosaltres mateixos i carregar-nos d’aquesta energia positiva que tant necessitem per viure una vida lluny de la toxicitat. Així que sóc tant de platja com de muntanya.

Si poguessis obtenir un superpoder, quin seria?

M’encantaria poder teletransportar-me: tenir la capacitat de desplaçar-me en un moment allà on necessités o sobretot on em necessitéssin.