Es diu Ana Cabanelas Barranco, una doctora que fa 20 anys que treballa a
l’hospital de Palamós, treballa a Urgències, és rossa i d’estatura mitjana i em transmet passió per fer coses.
1. Per què vas voler escollir aquesta professió?
Més que escollir una professió, crec que la medicina, ser metge, és una forma de vida, és una cosa vocacional. Sóc metge les 24 hores del dia, forma part de la meva personalitat. Intento ajudar a tots en qualsevol moment i donar el millor de mi en tots els aspectes.
2. Sabent que tu ets metge, en aquests moments quina és la teva major por?
No poder ajudar a tots els pacients que ho necessitin perquè la situació es desbordi. També por a emmalaltir però sobretot a transmetre-ho a la meva família. Però en aquests moments de crisi, tots els companys estem encara més units per lluitar, això dóna forces i ànims per seguir endavant cada dia.
3.Podries considerar que a l’hospital, on hi treballes, necessiteu molt més material? Si, necessitem molt més material de protecció per als sanitaris, està clar, tots els hospitals ho necessiten. Em consta que s’està fent tot el possible per aconseguir-ho i que molts voluntaris de la comunitat treballen per ajudar en aquesta situació tan complicada. Hi ha molts aspectes que després d’aquesta crisi caldria revisar pel que fa a la Sanitat.
4.Què caracteritzaries del servei d’urgències a Palamós en aquests moments?
El servei d’urgències, així com tot l’hospital s’han hagut de reorganitzar per adaptar-se a la pandèmia i poder atendre aquests pacients. Tots els serveis de l’hospital s’han adaptat: sanitaris, administratius, servei neteja, manteniment, hostaleria, logística, oficines, informàtics, laboratoris, .. no sé si em deixo algú … així com tota l’Atenció Primària que estan fent una gran tasca per contenir als pacients i que només arribin els més greus a l’hospital i tot el personal dels centres sociosanitaris. També comptem amb la col·laboració de la Policia local, mossos i amb el Sistema d’Emergències Mèdiques i com no a tot el personal sanitari del transport: els nostres tècnics sanitaris de les ambulàncies. S’han adaptat zones específiques per atendre aquests pacients en urgències, planta d’hospitalització i una unitat d’atenció a aquells més greus.
5. Tens, amb freqüència, pacients en molt mal estat?
I has atès a més de dos persones a la vegada? Si, he tingut pacients molt greus de diferents patologies i no només en aquests moments. A urgències s’atén a diversos pacients alhora i amb diferents malalties, clar que, ens ajuden infermers/es i auxiliars a
controlar-los. Al treballar en equip, podem portar diversos pacients alhora.
6. A Palamós es necessitaria construir algun hospital de campanya?
A hores d’ara no. A més comptem amb l’ajuda dels hostalers de la comarca que han posat a disposició de l’hospital seus llits per poder ajudar.
7. Per què creus tu que tanquen les escoles?
Els col·legis han hagut de ser tancats per poder evitar la transmissió de virus que és molt contagiós. El distanciament social és una mesura de prevenció per evitar la propagació de virus.
8. Em podries dir 3 “pros” de la teva professió?
És una professió que ens dóna moltes alegries i satisfacció personal. Ens ajuda a ser humanitaris i entendre que la Salut i el benestar és una de les coses més importants que hi ha. Treballem en equip, amb diferents professionals, això fa que ens puguem enriquir com a persones i professionals aprenent dia a dia.
I 3 “contres”? És una professió molt sacrificada que requereix un estudi continu, moltes hores de treball i una gran responsabilitat. Dificulta la conciliació familiar, no
podem passar totes les hores que volem amb la nostra família i els nostres amics, tenim poc temps lliure.
9. En aquests moments de crisis, com us trobeu el personal sanitari? I com podem ajudar nosaltres en aquesta situació?
Estem units lluitant, cansats això si però en peu. Posant a disposició de la població tots els mitjans al nostre abast perquè ”tot surti bé”. També tenim els nostres temors dins de la realitat del que una pandèmia suposa, por pels pacients, per nosaltres
mateix, pels companys i per les nostres famílies …. al capdavall també som humans. Però amb l’esperança que cada dia és un menys per veure la llum a la fi del túnel i que tot surti bé. Vosaltres ens esteu ajudant cada dia, i quedeu a casa perquè no hi hagi contagis, usant els recursos sanitaris com toca, amb els vostres ànims i aplaudiments, amb la col·laboració de tots els voluntaris fent material sanitari i tota la resta … i sent conscients com sou que això ho superarem junts, units.
10.Per treure llenya a tot això, quines són les teves aficions?
Llegir m’agrada molt llegir, ( Haruki Murakami m’agrada molt …) veure pel·lícules amb els meus nens i passar estones amb ells parlant. Viatjar en família i fer esport a l’aire lliure. Reunir-me amb els amics i compartir menjars, rialles …
David Merly
L'ULL DE TOTHOM 