Aquesta entrevista s’ha fet a Carme March, professora de secundària i batxillerat de l’escola Vedruna Palamós. Té 52 anys i viu a Sant Joan de Palamós. És d’estatura normal, té el cabell llis, de color castany i sempre és optimista.
-Quina és la sensació de treballar amb nens? Et porta un estrès afegit això de ser professora? Primer de tot, no treballo amb nens, sinó amb adolescents i, hi ha situacions que sí que són estressants però en general n’hi ha moltes més que són gratificants.
-Quines eren les teves aficions des de ben petita? Han anat canviant al llarg del temps?
Des de ben petita sempre m’ha agradat l’atletisme, fer excursions, i tot allò relacionat amb el mar. No és que hagin anat canviant sinó que s’han anat ampliant però sempre relacionades amb la natura, el mar i el medi ambient. La meva afició preferida és anar a buscar bolets.
-I sobre el menjar. Quin menjar no t’agrada i quins és el que més t’agrada?
No m’agraden gens els ronyons i les ostres perquè una vegada em van fer mal.
N’hi ha molts, però per dir algun menjar que destaqui en especial, els cargols.
-Alguna anècdota o experiència que hagis passat de petita o de gran?
Quan era petita, porta unes cuetes (una a cada costat) i estàvem a la tintoreria on treballava la meva mare. I la meva germana, que era gran, per fer-me broma, em posava grapes a una de les cues del cabell. I de cop, em va clavar la grapa a l’orella i em va enganxar la cua a l’orella.
-Seguiràs treballant com a professora o què et planteges pel futur?
M’agradaria seguir com a professora perquè és una feina que sempre m’ha agradat i que crec que puc fer bé.
-Voldries canviar alguna cosa de la teva vida? Alguna cosa que sempre ha estat allà molestant.
No, el que he volgut canviar ja ho he canviat. I el que no puc, intento acceptar-ho i portar-ho el millor possible.
La Mònica Rocafort ens rep des de la seva habitació, té quaranta-tres anys, està casada i és mare de dues nenes. La Mònica, es dedica a la passió de la seva vida: l’esport.
A on t’agradaria viure? A un lloc tropical
Quin tipus de roba no portaries posat en cap ocasió? Un conjunt de quadros
Quines són les teves tres bandes de música preferides? Aerosmith, Ramones i 12
Quin tipus de música t’agrada ballar? Amb la meva professió he après a valorar tot tipus de música però actualment ballo les cançons del moment
Que és el que més t’agrada de tu? La meva constància i dedicació per les coses
I el que menys? Molt perfeccionista
Com t’agradaria ser/estar en un futur? M’agradaria tenir bona relació entre la ment i el cos.
Quin superpoder tindries? M’agradaria poder tenir el poder de transportar-me en el temps i poder veure el meu pare
Diguem una sèrie que t’hagi agradat molt: Prison Break
Quines tres coses aprecies més d’una persona? La sinceritat sobretot, l’empatia i la seva intel·ligència
Quins quatre adjectius et descriuen millor? Amable, sincera, educada i cul inquiet
Li tens por a alguna cosa? A la mort de les altres persones
Que n’opines d’aquest tema que estem vivent ara? (coronavirus): La meva opinió personal és que la naturalesa s’està revelant
Et consideres una persona gelosa? Gens, no m’agraden les persones geloses
De quin familiar has après més? (exemple a seguir) Del meu pare
L’Ebtisam Chaht Allali, una estudiant de Dret a la Universitat de Barcelona, que abans de complir els 18 anys, va marxar a estudiar a Barcelona per fer un canvi radical d’aires i potenciar el seu creixement personal.
Hola Ebtisam! Com estàs? O hauria de dir-te Epti? Com va sorgir el teu sobrenom?
Hola Nour! Molt bé i tu? Em podries dir Epti, clar que sí. El meu sobrenom, que jo recordi, va sorgir a primer de primària, quan una professora, la Gemma Vilar, que va ser també la meva tutora durant dos anys a qui guardo molt i molt d’apreci, quan passava llista va començar-me a dir Epti, i arrel d’aquí els companys de classe, a casa, la resta de professors…. M’agrada moltíssim el meu nom, però també he de reconèixer que em sento molt més cómoda quan em diuen Epti, és un sobrenom que tinc….com dir-te….“molt integrat”.
Ens has dit que estudies Dret. Per què vas voler estudiar aquesta carrera? Ja saps quina sortida professional escolliràs?
Sí, efectivament. Estudio Dret a la Universitat de Barcelona. Vaig voler triar aquesta carrera perquè és una branca que està molt present a les nostres vides i en particular, perquè sent filla de pares immigrants, m’interessa moltíssim el coneixement que em pot oferir aquesta carrera. Amb això vull dir que vaig triar aquesta carrera perquè era una manera de poder ajudar tant la gent, com la meva família, en coses tan simples, com entendre una carta, al·legar una reclamació, etc, coses tan simples que em resulten molts satisfactòries.
Sempre ens diuen que hem d’estudiar allò que en faci feliços, jo a día d’avui no sé si és el que més feliç em farà, però el que sí que tinc clar, és que per mi els coneixements que m’aporta aquesta carrera, em són molt gratificants.
Pel que fa la sortida professional, encara no tinc molt clar a que vull dedicar-me, últimament sí que he de reconèixer que em ronda molt pel cap la idea de treballar en algun Consolat…
Això vol dir que t’hagués agradat estudiar alguna altre carrera? Quina?
M’hagués encantat estudiar Educació Infantil i Primària o Educació Social. Penso que la tasca dels educadors requereix una gran responsabilitat, doncs formen a nens tant en una vessant més emocional com intel·lectual, per això m’hagués encantat formar part d’aquest sector. Per això tinc clar que més endavant em formaré, també en aquest vessant, encara no sé si amb alguna carrera o amb un grau o cicle.
Quina experiènciavas sentir al marxar a viure a Barcelona?
Quan encara estava a 2n de Batxillerat, recordo que tenia claríssim que volia marxar a Barcelona per canviar d’aires. Però quan vaig arribar, i amb els anys que porto, m’he adonat que no és el que esperava. Em va ser molt difícil habituar-me a la vida a una ciutat tan gran com Barcelona. Recordo que els diumenges no volia marxar de Palamós, i un cop era a Barcelona a mitja setmana em moria de ganes de tornar. Vaig marxar quan encara no havia complert ni els 18 anys i em veia tan petita i tan sola en un lloc tan gran… Crec que va ser aquí el primer cop que vaig prendre consciència del temps, i que la vida, si no parem de tant en quant, ens la passem corrents.
És cert que amb el anys he acceptat que he de ser conseqüent amb les meves decisions i per això, he intentat portar-ho el millor possible i he hagut de fer-me gran.
Quina és la bogeria més gran que has comès a la teva vida?
Crec que tant tant com bogeria no he comès cap. Molts cops associem les bogeries amb irresponsabilitats que ens han sortit més o menys bé: en el meu cas les que recordo més recents són haver-me presentat a alguns exàmens de la universitat sense estudiar, copiar d’algú, i acabar aprovant; o per exemple, la típica que fem tots, sortir de festa i “empalmar” amb la feina estant morta de son…
T’agrada fer les coses en grup o anar al teu aire?
He de dir que sóc una persona que amb els anys m’he tornat molt lliure i m’agrada molt anar al meu aire, perquè sento que gaudeixo de la meva soledat i crec que és molt important. Ara bé, no hi ha res que superi passar les estones amb un bon grup, és increïble compartir i que comparteixen amb tu la cosa més preciada que tenim tots: el nostre temps.
Tens alguna afició que ningú coneix?
La veritat és que en aquest aspecte no tinc gaire res a amagar. M’agradaria dir-te alguna cosa que ningú conegues, però no. Potser sí que hi ha hobbies que prefereixo guardar-me més per gaudir-los jo sola, que m’emplenen d’energia en moments de bateria baixa, però no és res que ningú no sàpiga.
T’agrada més la muntanya o la platja?
No podria escollir, és que m’agrada tant la muntanya com la platja. Els espais naturals em fascinen per la capacitat que tenen de fer-nos connectar amb nosaltres mateixos i carregar-nos d’aquesta energia positiva que tant necessitem per viure una vida lluny de la toxicitat. Així que sóc tant de platja com de muntanya.
Si poguessis obtenir un superpoder, quin seria?
M’encantaria poder teletransportar-me: tenir la capacitat de desplaçar-me en un moment allà on necessités o sobretot on em necessitéssin.
Ebtisam Chaht contestant les preguntes via correu electrònic
La Vanesa Garcia Diaz, té 39 anys i treballa en el restaurant dels seus pares que es diu JJ. Avui li faig la entrevista al menjador de casa. El seu aspecte és molt semblant al meu: alegre, no molt alta, ens ajuda a lo que faci falta, i em transmet molta confiança.
Com recordes la teva infància? Recordo la meva infància que érem petits i vivíem a Sant Antoni de Calonge al costat del Garatge Màrques que la meva mare treballava a la bugaderia que teniem al costat i ens deixava al meu germà i a mi tancats amb clau perquè no poguéssim sortir al carrer i llavors com que vivíem al costat dels meus tios i cosines pasavem per la finestra d’una casa a l’altre. Després amb uns 5 anys vam venir a viure a Palamós i jo anava al Ruiz Gimenez i el meu germà em portava amb la bicicleta per les Pites fins arribar al cole, un dia recordo que anava molt enfadat perquè jo no volia caminar i anàvem tard amb va pujar davant al manillar de la bicicleta i em va tirar per les pites al terra.
2. Quina és l’anècdota que recordes de quan eres petita? La meva anècdota va ser que estàvem a l’estiu amb tots el nens que vivíem al mateix barri jugant a la una de la matinada un veí que és pescador que havia de llevar-se d’hora ens va tirar un cubell d’aigua. És normal perquè no eren hores d’estar al carrer jugant.
3. Ha canviat molt el carrer de quan jugàveu abans a ara? Ufff moltíssim, abans els veïns ens convidaven i tot a berenar i jugaven amb nosaltres, però ara que segueixo vivint al mateix carrer que quan jo era petita i hi ha gent nova perquè s’han construït dos edificis nou, només tenim problemes: els nens no poden jugar al carrer perquè molesten, fan soroll i criden molt fins i tot un dia vam haver de trucar a la policia per solucionar el conflicte que aquest veí deia que teníem perquè els nens molesten. Però que a mi m’és igual, els meus fills seguiran sortint al carrer li agradi o no a aquest veí rondinaire que han arribat nous fa 15 anys quan jo porto aquí tota la meva vida vivint al mateix barri. I jo ja li vaig dir a ells a la cara si no li agrada el barri que posin el seu piset a la venda. Ha, ha, ha.
4. Com vas conèixer al meu pare? Jo el vaig conèixer un estiu que vaig anar a Andalusia a passar uns dies amb el meus avis i feien la festa major del poble i ell anava amb el meu cosí i ens va presentar i després ell volia que pugés amb ell els auto de xoc i jo no vaig voler i des d’aquell aquell dia vam començar a parlar i a sortir.
5. Eres molt jove? Si jo tindria uns 16 o 17 anys.
6. Quants anys porteu junts? Doncs calcula una mica i serien uns 23 anys. Casats portem 15 anys.
7. Quin és el teu cantant preferit? Com ja saps és el mateix cantant que el teu, Demarco Flamenco
8. Tens alguna mania? Si una molt molestosa que sempre em renya el meu home és mossegar-me les ungles.
9. Quines són les teves aficions? Ostres , doncs aficions no tinc gaire temps i el poc que tinc és dormir i estar amb la meva família i sortir a passejar o en bicicleta etc….
Foto feta al pavelló del Vedruna Palamós. Feta per Vanesa Garcia Diaz. I surt a l’esquerra Vanesa Garcia Diaz i a la dreta Paula Castillejo Garcia.
La Susanna Castellví és una advocada i la responsable de l’àrea jurídica de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE) des de fa 12 anys i alhora porta un despatx professional a Sant Feliu de Guíxols des de fa 26 anys. Té dos fills, viu a Palamós i les seves aficions són:
El Tennis
La cuina
Viatjar
Des de fa un parell d’anys no pot jugar a tennis per problemes de salut, però és optimista i vol pensar que en un futur proper ho podrà tornar a gaudir com abans.
Amb quines tres paraules et descriuries? I amb quines altres tres creus que la gent del teu voltant ho fa? Jo em descriuria com a una persona constant, empàtica i solidària. Per les coses que em diuen a la feina i a casa, m’agrada pensar que la gent em veu com a divertida, resolutiva i lliure, en el sentit de que jo sempre faig la meva però sense estorvar a ningú.
2. Quan eres petita quines eren les teves ambicions? No era gens ambiciosa ni tenia cap expectativa, simplement feia el que em tocava. No era sumisa pero si conformista. No somiava en gran quan era més petita.
3. Per arribar a ser advocada no és fàcil, què vas estudiar i com ho vas financiar? Vaig estudiar la carrera de dret, 2 anys a la UNED i 3 anys a la UAB. Els 2 primers anys, a distància pel negoci familiar i a més feia de passant en un despatx. Els altres 3 anys vivia amb la meva germana a Barcelona.. Porto tota la vida estudiant. Els 2 primers anys els meus pares m’ho pagaven a canvi de treballar en el restaurant i els altres 3 amb els sou del restaurant/hotel del negoci familiar. Ara sóc especialista en dret civil i família; divorcis, desnonaments, incapacitacions, herències, accidents de circulació…
4. Com, quan i per què vas decidir començar un bufet d’advocats a St Feliu de Guíxols? Feia de passant en un despatx d’una dona a més de treballar en un banc. Quan em vaig col·legiar la MªÀngles em va proposar muntar el primer despatx d’advocades al centre de Sant Feliu de Guíxols el març de l’any 1994.
5. Explica’ns exactament; quina és la teva responsabilitat dins l’hospital de Palamós i amb quins altres centres mèdics col·labores. L’hospital de Palamós és un centre de treball que pertany a una organització més gran que es coneix com a Serveis de Salut Integrats Baix Empordà (SSIBE) i està formada per 4 empreses. Aquestes empreses gestionen l’hospital de Palamós, el Palamós Gent Gran, les àrees bàsiques de salut de Palamós, Palafrugell, de Torroella de Montgrí i la Bisbal d’Empordà, a més gestionen 2 empreses que no formen part de SSIBE que són : la Fundació Palafrugenll Gent Gran, que té una residència, i la fundació Guíxols suris, que té dues residències. A més, jo sóc la secretari del patronat d’aquesta última fundació. Jo haig d’assesorar jurídicament al consell de direcció. Sóc suport legal per tots els departaments i porto tota la gestió de les assegurances, les contractacions, les proteccions de dades, la gestió dels immobles…
6. Quins són els teus plans de futur en el àmbit professional? Portar 2 feines comporta molt de temps i com ja no puc créixer més en aquest àmbit doncs les meves expectatives son mantenir el nivell i volum de feina actual fins que els meus fills acabin els estudis per després deixar-ne una fins la jubilació.
7. Com et veu d’aquí deu anys? Em veig amb molt més temps lliure per poder viure la vida i de les aficions.
La meva mare es diu Sandra té 40 anys i és mare de tres fills. L’entrevista s’ha realitzat a la meva habitació no gaire gran.
Com et va el confinament? Estic avorrida òbviament com tothom però de vegades busco coses de la casa per fer quelcom i passo més temps amb la meva filla de 5 mesos.
2. Quines coses fas durant el confinament? Quan és essencial surto a comprar per la família però sobretot estic amb la meva filla de 5 mesos i m’ho passo molt bé amb ella.
3. Per matar el temps quines sèries recomanaries? Una que m’agrada bastant és la de ‘La Casa de Papel’ després podríem veure la de ‘Breaking bad’, però és una mica llarga però bastant recomanable.
4. Quin tipus d’esport estàs practicant aquests dies? Aquests dies no faig molt d’exercici però de vegades faig algun per reforçar el abdomen. Hi de vegades braços.
5. Quines activitats feu per entretenir als vostres fills? A vegades sortim a fora, al pàrquing a fer exercici junts ja que així el meu fill petit em pot ajudar a fer alguns exercicis, també tenim un parxís i un domino per jugar després de dinar. I per últim i el més obvi, mirem pelis i sèries junts.
En Victor Parejo Moreno té 23 anys i actualment està estudiant un grau d’animació esportiva. El seu aspecte físic són ulls marrons i cabell marró fosc. En Victor transmet alegria!
-Quins són els teus hobbies? M’encanta la música, els esports d’equip i la natura.
-Quina professió et voldries dedicar? Mestre d’educació infantil.
-Quins són els teus plans de futur? Seguir formant-me i poder tenir una vida estable.
-A quins llocs del món t’agradaria viatjar? Nord-Amèrica i Austràlia.
-Si tornessim darrera en el temps canviaries alguna cosa de tot el que de moment has viscut? La veritat és que no, estic molt satisfet amb les meves vivències.
-Si t’haguessis de definir en tres paraules quines serien? Empàtic, alegre, generós.
-Em podries explicar alguna anècdota de l’escola? Ara mateix no en recordo cap, però el que si puc dir és que la meva estada va ser més que gratificant.
Victor Parejo Moreno- Lloc de la fotografia: Sevilla
Ara ens trobem al menjador de casa, aquí farem l’entrevista, el nostre entrevistat és en Santiago Belmonte, un home rialler que sempre li veu el costat bo a tot lo dolent, és molt positiu i aportador, es baixet, ulls verds i amb pinta de simpàtic i avui ens respondrà unes preguntes que li hem preparat.
Quina era la teva activitat preferida quan tenies la meva edat? A l’escola fèiem sobretot esport, futbol, basquet, atletisme… també fèiem altres activitats com escacs… era optatiu, el que jo sempre escollia era basquet.
Hi ha algun hàbit que feies de petit que encara facis? Cuinar, de molt petit la meva mare m’ajudava a fer receptes i molts cops cuinava per la família amb la meva mare i la meva germana, jo sobretot feia reposteria i encara la faig.
Diries que la societat ha millorat o empitjorat? Depèn, han millorat moltes coses, però al igual que les millores també moltes coses han empitjorat. Els metges han avançat molt cap a bé, en canvi el governament a canviat cap a pitjor des de el meu punt de vista.
Quines diferències trobes als carrers, els nens fan el mateix que fèieu vosaltres? Abans sempre veies els nens a fora amb una pilota, ara els nens trobeu més interessants els aparells electrònics com la play, els mòbils… No, ara no feu el mateix que fèiem nosaltres. L’adolescència és l’etapa en la que et sents més lliure, i els nens d’avui dia no ho aprofiteu.
Què és el que més ha canviat en l’entorn educatiu? La manera d’estudi, els horaris.
Què creus que ha sigut el que ha canviat el comportament dels adolescents? L’avenç de la tecnologia, els aparells electrònics, abans utilitzaven molt més els llibres, les llibretes, també es jugava molt a la pilota, a les cartes… ara ja no es fa res d’això.
Quins eren els horaris que teníeu a l’escola? Començava a les 9h del matí fins les 12h, anava a dinar i tornava a les 15 i acabava a les 18h.
Creus que el sistema educatiu està ben fet? No, trobo que els nens han de fer un esforç més gran del que ells poden fer, un molt bon exemple és aquella història dels quatre animals, un mico, un elefant, una pantera i un dofí aquests tenen que escalar un arbre per poder passar al següent curs…
Què canviaries de el sistema educatiu? Moltes coses, però sobretot, la manera d’examinar als alumnes.
Santiago Belmonte, a un restaurant, entrevistat per Sofia Belmonte, la seva filla.
L'ULL DE TOTHOM 